Sobre trens nocturns i operadors nacionals que es fan grans
He mirat aquest vídeoreportatge de DW Planet A que analitza com Àustria, a través de la seva companyia estatal de ferrocarrils (ÖBB), s’ha convertit en el líder europeu dels trens nocturns (“Nightjets”), un sector que molts altres països havien abandonat.
Algunes de les claus que explica el vídeo per treure profit d’aquest transport més sostenible és que Àustria inverteix més del doble en infraestructures ferroviàries que en carreteres. Altres països han de veure el ferrocarril com una inversió estratègica de dècades, no com un negoci de beneficis immediats.
Espanya i Catalunya, malauradament, no han apostat de manera decidida per aquesta infraestructura, que no només promou la mobilitat, sinó que també potencialitza l’economia.
M’ha cridat l’atenció l’estudi del cas d’ÖBB, l’operador austríac que ha expandit els seus serveis nocturns, ja que demostra que és possible convertir-se d’un operador nacional a un europeu. Molts operadors nacionals han abandonat els trens nocturns tot i la demanda creixent, i comencen a aparèixer operadors privats.
Potser Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té l’oportunitat de seguir aquest exemple? transformar els seus serveis, atraient més passatgers i contribuint a una mobilitat més ecològica dins del continent.
Promoure Smart Citizens: L’App Mòbil al Servei de la Ciutat
En l’era de la tecnologia, les ciutats intel·ligents s’han convertit en un objectiu a seguir per a molts ajuntaments. No obstant això, implementar una infraestructura completa de ciutat intel·ligent pot ser costós i requerirà temps i recursos significatius. Tot i això, hi ha una forma més accessible i ràpida de promoure una ciutadania compromesa i connectada: les aplicacions mòbils.
En aquest article, explorarem com un ajuntament pot fomentar smart citizens amb una app mòbil i quines funcions hauria de tenir.
- Promoció de la participació ciutadana: Una de les funcions principals d’una app mòbil per a smart citizens és promoure la participació ciutadana. A través de l’app, els ciutadans poden accedir a informació rellevant sobre esdeveniments, notícies i serveis municipals. A més, cal incloure un sistema de retroalimentació que permeti als ciutadans informar de problemes o suggerir millores directament des de la seva aplicació. D’aquesta manera, es crea un canal de comunicació bidireccional entre els ciutadans i l’ajuntament.
- Serveis municipals i informació: L’app ha de servir com a punt d’accés centralitzat per als serveis municipals. Els ciutadans haurien de poder realitzar tràmits com el pagament de factures, la sol·licitud de permisos o la inscripció a esdeveniments directament des de l’app. A més, l’app pot oferir informació en temps real sobre el transport públic, amb horaris, rutes i alertes de retards. També és important incloure informació sobre programes de reciclatge, consells per a l’estalvi energètic i iniciatives verdes locals per promoure la sostenibilitat.
- Comunitat virtual: Per fomentar la interacció entre ciutadans, l’app pot incloure una comunitat virtual. A través de fòrums de discussió i integració amb xarxes socials, els ciutadans poden compartir idees, debatre temes d’interès local i col·laborar en iniciatives comunitàries. Aquesta funcionalitat fomenta un sentit de pertinença i cooperació entre els ciutadans, creant una comunitat més forta i connectada.
- Informació turística i cultural: Una altra funció valuosa de l’app és proporcionar informació turística i cultural. Amb informació sobre atraccions locals, esdeveniments culturals, llocs turístics i punts d’interès històric, els ciutadans i visitants poden explorar la ciutat de manera més informada i gaudir de les seves ofertes culturals.
Tot i que les inversions en ciutats intel·ligents poden ser costoses i requerir un temps significatiu, els ajuntaments poden promoure una ciutadania intel·ligent.
Amb l’ús d’una app mòbil per a smart citizens, un ajuntament pot iniciar el camí cap a una ciutat més intel·ligent i connectada sense necessitat de realitzar inversions massives i a llarg termini. A través d’aquesta eina, es pot promoure la participació ciutadana, millorar l’accés als serveis municipals, fomentar la interacció i col·laboració entre ciutadans, i proporcionar informació turística i cultural.
Una app mòbil per a smart citizens és una manera eficaç d’apropar la ciutat als seus residents, potenciant el seu paper actiu en la vida comunitària. A més, és una solució adaptable i escalable, ja que pot anar incorporant noves funcions i serveis al llarg del temps.
Encara que el camí cap a una ciutat intel·ligent completa pot ser llarg i costós, no hem d’esperar a tenir tota la infraestructura en marxa per començar a fomentar smart citizens. Les apps mòbils ofereixen una oportunitat immediata de millorar la participació i la interacció ciutadana, creant una comunitat més col·laborativa, informada i compromesa amb el futur de la ciutat.
Per tant, si ets un ajuntament que busca promoure smart citizens i no vols esperar anys per aconseguir-ho, una app mòbil és una eina poderosa i accessible per començar a construir una ciutat intel·ligent des d’avui mateix.
—
Foto amb l’ajuda de CatBird.ai, text escrit amb l’ajuda de ChatGPT:
Prompt: Escriu un article per un blog explicant que les inversions en smart cities són molt cares i poden tardar anys, però que un ajuntament pot promoure smart citizens amb una app mòbil i explica quines funcions hauria de tenir. Escriu l’article en català.
8 tipus de metavers
Encara no sabem exactament què o com serà exactament el metavers. Mentrestant, podem, distingir 8 tipus de serveis que ofereixen experiències immersives completament creïbles, enriquidores i/o entretingudes:
- jocs transrealitat que permeten la interacció amb personatges/objectes virtuals en llocs reals (per exemple, Pokémon Go) que es troben a la cruïlla de jocs geolocalitzats i universos virtuals;
- jocs d’economia real com Entropia Universe que ofereixen una experiència multijugador, així com molts atributs dels universos virtuals;
- divertides plataformes 3D com Roblox que es troben a cavall entre mons virtuals i jocs de construcció;
- Plataformes socials 3D com The Sandbox, molt semblants a les anteriors, amb una experiència més centrada en la conversa que en els jocs, però que ofereixen més llibertat que els serveis de “RV social” com VR Chat;
- plataformes d’avatars com Zepeto que ofereixen experiències cada cop més diversificades;
- plataformes de concerts virtuals com Wave, que pretenen revolucionar el sector i tenen molt d’èxit a Corea del Sud;
- plataformes de col·laboració virtual com Microsoft Mesh que barregen realitat augmentada i virtual;
- jocs de cartes en línia com Axie Infinity que reinventa el concepte de jocs de cartes digitals, però afegint NFT.
He obtingut aquesta llista i la imatge de sota a partir de l’article en francès: https://fredcavazza.net/2022/02/14/cartographie-des-metavers-et-des-usages-virtuels/
El Fons de Pantalla de Windows XP
Una de les imatges més conegudes a nivell global és el Fons de Pantalla de Windows XP.
Bliss
«Bliss», que se traduce al español como Felicidad, es el nombre designado de la imagen de fondo de pantalla incluida de manera predeterminada en el sistema operativo Windows XP, a partir de una fotografía tomada en el Valle de Napa, en el condado de Napa, del estado de California (Estados Unidos). La imagen muestra unas ondulantes colinas verdes del Valle de Napa y un cielo azul parcialmente cubierto de cúmulos. La fotografía fue tomada en 1996 por el fotógrafo profesional y colaborador de la National Geographic Charles O’Rear,[1][2] para la compañía de diseño digital HighTurn.[3]
La realitat és que els camps de cereals han estat substituïts per vinya, i els turons ja no tenen els mateixos colors verd i blau de l’original. Aquí podeu trobar una explicació amb més detall:
En cas de voler repetir una imatge com aquella, caldrà buscar-la en un altre lloc. I aquí hi teniu una proposta del mateix Pla de Bages, al turó que queda davant de la presó de Lledoners.
Gadgets reparables?
Tots tenim bastant assumit que els gadgets o dispositius electrònics tenen una vida útil i que és complicat poder-los seguir utilitzant més enllà d’aquest període. En alguns casos, fins i tot trobem indicis o sospites d’obsolescència programada, és a dir, que el dispositiu ja ha estat dissenyat per deixar de funcionar en algun moment.
Aquesta situació és, clarament, molt perjudicial des d’un punt de vista ecològic (més enllà de la seva moralitat o si és més barat reparar o fabricar i enviar un producte nou).
A França s’han empescat una iniciativa per mirar de combatre aquesta situació: l’índex de reparabilitat. De la mateixa manera que avaluem el consum elèctric d’un electrodomèstic, o el consum energètic d’un habitatge, ara també podrem conèixer si un dispositiu és fàcilment reparable o no.
Què es té en compte en aquest índex de reparabilitat?
- La documentació tècnica disponible sobre el dispositiu, per a usuaris finals o bé per a serveis d’assistència tècnica.
- La facilitat per desmuntar i revisar l’aparell, substituir-ne parts, etc.
- La disponibilitat de peces de recanvi, i que el seu preu tingui sentit (en relació al preu del dispositiu sencer nou)
Sembla una passa en la bona direcció. Aquí hi podeu trobar tota la informació:
La transformació que ens porta la COVID-19: un resum gràfic
Les últimes setmanes he anat compartint una sèrie de prediccions d’un fil de Twitter sobre què passarà la propera dècada arran de l’augment del teletreball lligat a la crisi de la COVID-19.
He agrupat les diferents prediccions per àmbits com les ciutats, les entitats, les empreses o els professionals.
Ara proposo un resum gràfic del mateix fil.
És un moment de risc per a ciutats, empreses o associacions, però també d’oportunitat. Les que sàpiguen llegir els canvis que venen i reaccionar / adaptar-s’hi poden sortir reforçades!
Llocs de treball: la transformació que ens porta la COVID-19
En aquest apunt he recollit les idees sobre l’impacte sobre els llocs de treball i maneres de treballar que ens porta la COVID-19, extret d’aquest fil de Twitter.
https://dartagnan.wordpress.com/2021/01/31/la-transformacio-que-ens-porta-la-covid-19/
Diversitat i inclusió: els equips més diversos i inclusius de la història sorgiran ràpidament Les empreses que l’acullen tenen un avantatge important per atreure grans talents a nivell mundial. Les empreses que no ho facin perdran les seves millors persones davant els seus grans competidors
Treballant massa: les empreses es preocupen perquè els treballadors no treballin prou quan operen a distància. El contrari es convertirà en un gran problema: s’haurà d’abordar que els treballadors remots perden productivitat perquè treballen massa
RPA personal: l’automatització i robotització de processos transformarà el treball per a les persones Les eines sense codi que permetin als treballadors construir robots que automatitzin parts menors de les seves funcions seran enormes
Balanç entre vida i feina: augments massius de treballs a temps parcial i autònoms Un reconeixement que ja no hem de sacrificar el treball per viure, podem organitzar el treball al voltant de la nostra vida
Mort de la reunió presencial: s’ha acabat perdre 2 hores en viatjar a una reunió. Els beneficis que ofereix el fet de no viatjar per conferències i els esdeveniments de xarxa trimestrals esdevenen més importants per cultivar relacions en persona.
Teletreball per elecció personal: les persones més intel·ligents que conec personalment planegen treballar a distància aquesta dècada. Les empreses més emocionants que conec personalment tenen previst contractar de forma remota aquesta dècada. A temps complet.
Cultura escrita: la documentació és la superpotència dels grans equips remots. Els membres de l’equip amb més èxit a distància seran grans escriptors. Les empreses busquen maneres de fer-ho amb més eficàcia. Les eines que permetin als altres escriure millor explotaran.
Empreses – l’oficina: la transformació que ens porta la COVID-19
En aquest apunt he recollit les idees sobre la transformació o desaparició de les oficines que ens porta la COVID-19, extret d’aquest fil de Twitter.
https://dartagnan.wordpress.com/2021/01/31/la-transformacio-que-ens-porta-la-covid-19/
Mort de la seu central: l’oficina ha mort, però les oficines persistiran. S’utilitzaran amb menys freqüència, en alguns casos gens. Sorgiran clubs de subscripció que permeten que els treballadors que prefereixen aquest mode de treball puguin operar localment.
Treball asíncron: les oficines són fàbriques de distracció instantània on el treball síncron fa impossible fer coses. Les eines que permeten el treball asíncron són el més important que necessiten els equips remots a nivell mundial. Moltes startups intentaran solucionar-ho
Retirs remots: destinacions dissenyades específicament que permeten a empreses senceres volar cap a un campus durant una setmana síncrona. Probablement amb personal facilitador i educador que capaciti al personal sobre com maximitzar l’eficàcia
Equips remots a nivell mundial? Potser ho limitaria a equips remots que compartiran longitud o bé “hores de sol o dia”, però des de qualsevol latitud.
Els retirs remots on conviure durant una setmana poden recuperar espais aïllats com les antigues colònies industrials, i fomentar equipaments turístics de qualitat.
Empreses: la transformació que ens porta la COVID-19
En aquest apunt he recollit les idees sobre la transformació de les empreses que ens porta la COVID-19, extret d’aquest fil de Twitter.
https://dartagnan.wordpress.com/2021/01/31/la-transformacio-que-ens-porta-la-covid-19/
Enfocament de la producció: el temps se substituirà com a indicador principal per jutjar el rendiment segons la productivitat i la producció. Els grans treballadors seran els que lliuraran el que prometen constantment. Les promocions es decidiran per capacitat en lloc de amb qui beveu cervesa després de treballar
Resultat al llarg del temps: la mesura del rendiment a l’oficina és la quantitat de temps que passeu assegut al vostre seient. El 2021 veurem la ràpida adopció d’eines de Gestió de Projectes en sectors tradicionals que la majoria de companyies tecnològiques utilitzen des de fa una dècada
Tasques de merda: la necessitat de protegir el vostre dia de 8 hores s’evapora, substituïda per tasques i responsabilitats clares. Els treballadors faran el que cal fer en lloc de malgastar el seu intent de semblar ocupat amb la resta de l’oficina.
Comunitat interna: la cohesió de l’equip i la cultura de l’empresa no són impossibles a distància, però és molt diferent. De la mateixa manera que les empreses finalment s’adonen del poder de la comunitat externament, la comunitat interna pot esdevenir encara més important per a l’èxit de les empreses.
Burnout remot: la productivitat de les empreses amb les quals hem parlat ha passat per la coberta. La seva major preocupació és que es produeixi un burnout dels treballadors perquè treballen massa. La majoria està buscant maneres de combatre això. Aquest serà un problema enorme el 2021
Els primers apunts ens fan pensar en una millora molt gran en les formes de treballar i de gestionar persones. Però tot això va lligat a què els mànagers sàpiguen mantenir una cultura i comunitat en entorn virtual, sàpiguen detectar el malestar en els treballadors en remot… algú havia fet un curset sobre aquest tema?
Associacions: la transformació que ens porta la COVID-19
En aquest apunt he recollit les idees de l’impacte que tindrà la COVID-19 sobre les associacions, extret d’aquest fil de Twitter: la transformació que ens porta la COVID- 19
Renaixement dels Hobbies: el treball remot comportarà un augment de les persones que participen en aficions i activitats que les relacionen amb la gent de la seva comunitat local.
Equilibri vida-treball: l’augment del treball remot farà que les persones tornin a donar prioritat a allò que és important per a ells. Adequar la feina a la pròpia vida, i no al revés, serà el primer canvi notable. La gent que s’adona que és més que un lloc de treball tindrà propòsits més profund en altres àrees
Salut i benestar: la manca de desplaçament permetrà als treballadors 25 dies extra a l’any per fer altres coses. Els treballadors aprofitaran la llibertat que tenen per incorporar coses més lliurement al seu dia: carreres a la tarda, meditació al matí, 2 coses que ja fa molta gent ara mateix. Esperem un renaixement de la salut i el benestar i l’aparició d’aficions i comunitats locals.
La COVID-19 ha interromput o afectat seriosament l’activitat de moltes associacions durant un any. El risc de no reprendre l’activitat, o d’haver reduït el nombre de col·laboradors o participants en l’activitat de l’associació és real.
Però el retorn a la normalitat també es pot veure com una oportunitat per atreure nou públic. És així ? O és un punt de vista excessivament optimista?
El bloc de d'Artagnan 
leave a comment