Associacions 2.0: Idees per a una associació 2.0

Aquest apunt forma part d’un article sobre les Associacions 2.0.

Idees per a una associació 2.0

Una associació 2.0 és aquella que sap adaptar-se a la web 2.0 i a la nova manera de navegar que tenen la gran majoria dels usuaris. Hem de pensar que en una associació amb centenars de membres, possiblement només una o dues desenes d’aquests entren periòdicament a la pàgina web de l’associació.
Per això convé que l’associació vagi a buscar aquests usuaris, enlloc d’esperar que ells vinguin a la seva pàgina web. Aquí hi ha unes quantes idees al respecte:

• Aparèixer a les xarxes socials i fer-hi soroll. Tenir una pàgina al Facebook o altres (Google+, myspace, etc. segons l’àmbit d’activitat) on publicar automàticament les novetats o els comunicats als membres de l’associació. Crear un compte a Twitter per anunciar novetats, comentar notícies o recomanar continguts.
• Fer més soroll, donar veu als membres de l’associació. Publicar a la pròpia pàgina o a la xarxa social tot allò que pugui interessar als membres de l’associació: les notícies relacionades amb l’àmbit d’actuació en els mitjans, vídeos i fotografies relacionats, continguts generats pels membres de l’associació, etc.
• Generar un espai de discussió i debat, tot i que és difícil, és el que més vincle crea amb els usuaris. Perquè fa que la web sigui una mica seva, al mateix temps que genera expectació sobre la possible resposta que es rebrà. Al sentir-se la web com a pròpia, també augmenta el sentiment de pertinença a l’associació, i la proximitat amb les persones que en coordinen l’activitat.
• Posar-ho fàcil a qui vulgui fer córrer la veu. Permetre que l’usuari pugui compartir aquella informació o contingut a través de les seves xarxes socials, amb els seus grups d’amics. Aquest element és clau perquè multiplica el ressò: 10 persones compartint un contingut a la seva xarxa d’amics la poden fer arribar a unes 2.000 persones.
• Relacionar-se amb altres entitats que també utilitzin les eines de la web 2.0, i aprofitar-ho per crear una xarxa global dins el mateix àmbit de l’associació, que facilita el contacte entre aquestes entitats a l’hora de crear esdeveniments, trobades, convenis, etc.

I després?

El següent pas en l’evolució encara està per escriure, tot i que de moment sembla que apunta de forma clara cap a les apps (aplicacions per a telèfons mòbils), i cap a les multituds en xarxa: la convocatòria de multituds per fer un ball, produir una pel·lícula o manifestar-se indignats.

Salvemos Bletchley Park - Público.es

Sorprenent article sobre la mansió més famosa de la criptologia.

Salvemos Bletchley Park - Público.es
El Gobierno británico reclutó a un selecto grupo de expertos en criptografía, matemáticos, traductores, jugadores de ajedrez e, incluso, aficionados a los puzzles, a los que atrajo publicando complejos acertijos en los periódicos. Las más brillantes mentes del Reino Unido trabajaron 24 horas al día, en turnos de ocho horas, para encontrar la manera de descifrar los mensajes generados por Enigma. Era una tarea hercúlea. Bletchley Park recibió más de medio millón de mensajes durante los cuatro años (1940-1944) en que fue el centro neurálgico de la inteligencia aliada.

França descentralista?

Tradicionalment, s’ha considerat que l’Estat francès és un estat dels més centralistes que hi ha. No deixa de ser curiós que el Partit Socialista Francès, en la seva última Declaració de Principis, inclogui el següent article (el 14):

Le Parti socialiste est un parti décentralisateur. Il met le respect de la diversité, des territoires, au coeur de ses valeurs. Il veut allier la présence d’un Etat régulateur et garant de l’équilibre –y compris financier- entre les territoires, à une démocratie locale vivante et innovante.

psf2008.pdf

A favor de les propines

Després de viure i veure el tracte dels cambrers d’Estats Units, no em puc estar de dir: visca les propines! L’atenció i amabilitat en el tracte dels cambrers americans no es poden comparar amb les cares llargues i mirades esquives de la majoria de cambrers catalans.
De fet, el tema de les propines no és més que el concepte de sou variable calculat en funció del valor aportat al client (perdó per l’slang de consultoria: la satisfacció del client!), que és, possiblement, l’incentiu més encertat.
El client està disposat a pagar més per un bon servei (jo ho estic!), i te un mecanisme per penalitzar el mal servei.
El problema és el següent: com implantar el sistema de propines a Catalunya? Els meus limitats coneixements de teoria de jocs i economia em diuen que és una causa perduda