Associacions 2.0: La web 2.0

Aquest apunt forma part d’un article sobre les Associacions 2.0.

La web 2.0

S’utilitza moltíssim i es pot definir de diferents maneres, però la idea que hi ha darrera el terme web 2.0 és un canvi en la idea original de la web: empreses/portals que posen informació a l’abast dels possibles clients/usuaris d’Internet. Ara, els usuaris generen continguts, a més de consultar-ne.
La informació que generen els usuaris pot ser molt elaborada o molt senzilla. Pot anar des de la publicació de fotos de les vacances o escriure articles d’opinió, fins a dir el que li passa pel cap (en menys de 140 caràcters!). I encara pot ser més simple: recomanar un enllaç a una pàgina web o, ni tant sols això, dir que “m’agrada” o simplement veure un vídeo i que el portal en qüestió augmenti el comptador de visualitzacions d’aquell vídeo.
Si els portals web ja ens produïen un excés d’informació, quan qualsevol usuari d’Internet té les eines i les utilitza per generar continguts, la sobreinformació arriba a límits preocupants. Al mateix temps, de forma paradoxal, es complica la possibilitat de “seguir” els continguts que algú produeix a Internet, perquè hem d’anar-ho a buscar a diferents llocs.
Les xarxes socials donen resposta a aquests dos punts. En un primer moment, una xarxa social es basa en el concepte d’associar diverses persones, que s’anomenen seguidors o amics. I aquests amics comparteixen fotos o missatges en aquesta xarxa social, recomanen vídeos o notícies, etc.
La forma de navegar ha canviat. Escollim els nostres amics, o les persones, associacions o empreses a qui volem seguir, i la xarxa social ens fa arribar els continguts que ells volen compartir amb nosaltres.

Associacions 2.0: La sobreinformació i una nova manera de navegar

Aquest apunt forma part d’un article sobre les Associacions 2.0.

La sobreinformació i una nova manera de navegar

En l’anterior apunt La web als anys 90 i primera meitat dels 2000 hem repassat com eren les pàgines web fa uns anys i l’evolució que van viure. Anem a veure com ho va viure l’usuari que navegava per Internet.
L’usuari d’Internet estava acostumat a entrar a Internet a llegir les notícies d’un diari, mirar el correu electrònic i buscar alguna altra informació al Google. I va passar a interessar-se per 5 portals de notícies, 9 portals d’aficionats a un hobby en concret i 2 o 3 blocs o diaris personals interessants de llegir. I el número de webs o fonts d’informació es va multiplicar, i també el volum de novetats que aquestes publicaven a la seva web.
En el cas de les associacions, aquesta navegació es transformava en entrar una per una a la web de la pròpia associació, la de la federació d’associacions, les de les associacions properes i llunyanes en el territori, etc.
Davant d’aquest excés de notícies, novetats, curiositats, articles, etc. que també es veia augmentat per la quantitat de correus electrònics anomenats “en cadena”, es va buscar una nova manera de navegar o de seleccionar i filtrar els continguts, i que va donar lloc a les xarxes socials.

Associacions 2.0: La web als anys 90 i primera meitat dels 2000.

Aquest apunt forma part d’un article sobre les Associacions 2.0.

La web als anys 90 i primera meitat dels 2000.

Fa tot just uns anys, quan pensàvem en Internet ens imaginàvem una sèrie de portals on grans empreses ens proporcionaven informació: informació sobre l’empresa, sobre els seus productes o serveis, etc. I ens explicaven com podíem posar-nos en contacte amb ells: ens donaven l’adreça de correu postal, el número de telèfon, i l’adreça de correu electrònic!
Aquestes possibilitats, per si soles, ja van suposar un gran avenç per les associacions, que podien posar informació a l’abast d’alguns dels seus associats i potencials “clients” amb uns costos reduïts. Almenys, si ho comparem amb el cost d’enviar desenes o centenars de cartes, o de publicar un anunci en una revista o diari.
Ja en aquests primers anys, podíem distingir entre dos tipus de web:

• una web estàtica que explicava de forma general l’activitat de l’associació, els serveis que oferia, i les dades de contacte. L’objectiu d’aquesta web eren els potencials “clients”, ja que servia per donar a conèixer l’associació.
• una web actualitzada periòdicament, on es presentava el calendari de properes activitats de l’associació, o explicava les activitats dutes a terme per l’associació. L’objectiu d’aquesta web eren els associats, les persones que habitualment participaven de l’activitat de l’associació.

Vist amb perspectiva, la web estàtica va començar dominant el panorama, principalment perquè calia estar a Internet, i era la manera fàcil de dir: nosaltres ja hi som. Però de la mateixa manera, tampoc tenia massa interès entrar de tant en tant a la web per trobar-se amb la mateixa informació.
Per això els portals web van anar fugint del model de web estàtica per passar al model de web dinàmica. Perseguien ser un servei d’informació, més que un arxiu de documentació.