Associacions 2.0: La web als anys 90 i primera meitat dels 2000.

Aquest apunt forma part d’un article sobre les Associacions 2.0.

La web als anys 90 i primera meitat dels 2000.

Fa tot just uns anys, quan pensàvem en Internet ens imaginàvem una sèrie de portals on grans empreses ens proporcionaven informació: informació sobre l’empresa, sobre els seus productes o serveis, etc. I ens explicaven com podíem posar-nos en contacte amb ells: ens donaven l’adreça de correu postal, el número de telèfon, i l’adreça de correu electrònic!
Aquestes possibilitats, per si soles, ja van suposar un gran avenç per les associacions, que podien posar informació a l’abast d’alguns dels seus associats i potencials “clients” amb uns costos reduïts. Almenys, si ho comparem amb el cost d’enviar desenes o centenars de cartes, o de publicar un anunci en una revista o diari.
Ja en aquests primers anys, podíem distingir entre dos tipus de web:

• una web estàtica que explicava de forma general l’activitat de l’associació, els serveis que oferia, i les dades de contacte. L’objectiu d’aquesta web eren els potencials “clients”, ja que servia per donar a conèixer l’associació.
• una web actualitzada periòdicament, on es presentava el calendari de properes activitats de l’associació, o explicava les activitats dutes a terme per l’associació. L’objectiu d’aquesta web eren els associats, les persones que habitualment participaven de l’activitat de l’associació.

Vist amb perspectiva, la web estàtica va començar dominant el panorama, principalment perquè calia estar a Internet, i era la manera fàcil de dir: nosaltres ja hi som. Però de la mateixa manera, tampoc tenia massa interès entrar de tant en tant a la web per trobar-se amb la mateixa informació.
Per això els portals web van anar fugint del model de web estàtica per passar al model de web dinàmica. Perseguien ser un servei d’informació, més que un arxiu de documentació.